Warbler Tours | October 2, 2026
The Bearded Vulture:
Much More Than a Vulture
Much More Than a Vulture
Hi dear traveller,
Did you know that the Bearded Vulture has one of the most unusual diets of any bird? Around 80% of what it eats is bone, a food source that few other animals can make use of. But eating bones is only the beginning of the story.
Beyond what it eats, this remarkable vulture has another surprising habit: it colours its own feathers. Adults deliberately bathe in iron-rich mud and dust, giving their pale plumage that characteristic orange look.
Its story in the Pyrenees is just as interesting: the species held on in these mountains while it disappeared from much of Europe, and today it is at the centre of important conservation efforts.
So, this week, we're taking a closer look at the Bearded Vulture: how it lives, how it feeds, and what it is like to spend time with one of Europe's most distinctive birds.
The bird that lives on bones
Few birds are as specialised as the Bearded Vulture.
While other vultures feed mainly on soft tissues, the Bearded Vulture has built its diet around something most animals cannot digest: bones.
A Bearded Vulture can swallow relatively small bones whole, while larger pieces require a rather more spectacular solution. And this is where things get interesting…
Yes, they drop bones from the sky
When a bone is too large to swallow, the Bearded Vulture carries it in its talons, flies over a rocky slope and drops it from height onto the rocks below.
If it doesn't break, the bird picks it up and tries again, and again.
Once the bone has been broken into smaller pieces, the vulture can swallow them and let its highly specialised digestive system take care of the rest.
Its stomach acid is exceptionally strong, able to dissolve bone in around a day.
It is an extraordinary example of a species adapting its behaviour and physiology to make use of a very specific food source.
Why are Bearded Vultures orange?
One of the first things you notice about an adult Bearded Vulture is its colour. The head, neck and underparts can range from pale cream to a deep rusty orange, but the feathers themselves are not naturally orange. Bearded Vultures deliberately bathe in iron-rich mud and dust, staining their normally pale plumage. It's as if they were wearing make-up, and scientists even call it "cosmetic coloration".
Why they do this is still debated, but the colour is thought to play a role in sexual and status signalling: adults are more heavily stained than young birds, and females slightly more than males. Young Bearded Vultures have much darker plumage and gradually change as they mature, taking around seven years to reach their adult appearance.
A slow life cycle
Bearded Vultures are slow breeders. Pairs generally remain together for many years and usually raise a single chick at a time. That makes the species particularly vulnerable when adult birds are lost.
During the 20th century, Bearded Vultures disappeared from much of their former range in Europe. The Pyrenees became one of the last strongholds for the species in western Europe, and conservation work has played an important role in protecting the remaining population and supporting its recovery.
The threats, however, have not gone away. Poisoning, both intentional and secondary, remains one of the most serious. Veterinary drugs such as diclofenac, collisions with powerlines and wind turbines, and lead from ammunition residues in carcasses add to the pressure, while human disturbance at nesting cliffs can affect breeding success.
Today, the Pyrenees are home to the largest Bearded Vulture population in Europe.
Vultures, up close
Across the Pyrenees, there are several supplementary feeding stations managed as part of conservation programmes for the Bearded Vulture.
Some of these sites have dedicated hides and observation points, offering excellent opportunities to watch and photograph the birds at close range.
And the Bearded Vultures are often not the only visitors.
Griffon Vultures and Cinereous Vultures regularly gather at these feeding stations, while Egyptian Vultures may also appear during spring and summer.
For photographers, the hides provide the opportunity to spend time observing the birds without disturbing them, working on compositions and following their behaviour at close range.
And for those who simply enjoy watching wildlife, the observation points offer something equally special: the chance to watch Europe's vultures together, only a few metres away.
Ready to Meet Them?
If you'd like to see Bearded Vultures in the Pyrenees, we have different ways to experience them with us. Departures from Barcelona.
Catalonia in Winter - Tailor-made tour
5 days / 4 nights · November to February
Max. 3 participants
Hide sessions included
5 days / 4 nights · November to February
Max. 3 participants
Hide sessions included
Catalonia in Spring - Tailor-made tour
5 days / 4 nights · April to June
Max. 3 participants
Hide sessions included
5 days / 4 nights · April to June
Max. 3 participants
Hide sessions included
Bearded Vulture Day Trips & Short Breaks
1 to 5 days · All year round
Flexible itineraries
Max. 3 participants
1 to 5 days · All year round
Flexible itineraries
Max. 3 participants
See you at MontPhoto Festival?
MontPhoto Festival celebrates its 30th anniversary this year and takes place from 2–4 October in Lloret de Mar, with talks, exhibitions, workshops and photography activities throughout the weekend.
If you're heading to the festival this weekend, there's a talk we'd love you to catch.
Alejandra will present her talk La historia natural como narrativa (Natural history as a narrative), exploring the relationship between natural history and visual storytelling.
Alejandra is a photographer and computational chemist, and her work brings together science, conservation and art, the same combination that sits at the heart of Warbler Tours.
Saturday 3 October · 10:00 · Teatre de Lloret de Mar
If you're going, we'd love to see you there.
The Warbler Tours team
Warbler Tours | 2 de octubre de 2026
El quebrantahuesos:
Mucho más que un buitre
Mucho más que un buitre
Hola, querido viajero:
¿Sabías que el quebrantahuesos tiene una de las dietas más inusuales de todas las aves? Alrededor del 80% de lo que come son huesos, una fuente de alimento que muy pocos animales pueden aprovechar. Pero comer huesos es solo el principio de la historia.
Más allá de lo que come, este extraordinario buitre tiene otra costumbre sorprendente: se tiñe las plumas. Los adultos se bañan deliberadamente en barro y polvo ricos en hierro, que dan a su plumaje claro ese característico tono anaranjado.
Su historia en el Pirineo es igual de interesante; la especie resistió en estas montañas mientras desaparecía de gran parte de Europa, y hoy está en el centro de importantes esfuerzos de conservación.
Por eso, esta semana dedicamos el boletín a esta especie: cómo vive, cómo se alimenta y cómo es encontrarse con una de las aves más singulares de Europa.
El ave que vive de los huesos
Pocas aves están tan especializadas como el quebrantahuesos.
Mientras que otros buitres se alimentan sobre todo de tejidos blandos, el quebrantahuesos ha construido su dieta en torno a algo que la mayoría de animales no puede digerir: los huesos.
Puede tragarse enteros los huesos relativamente pequeños, pero los más grandes requieren una solución bastante más espectacular. Y aquí es donde la cosa se pone interesante…
Por algo se llama quebrantahuesos
Cuando un hueso es demasiado grande para tragarlo, el quebrantahuesos lo sujeta con las garras, sobrevuela una ladera rocosa y lo deja caer desde lo alto sobre las rocas. Si no se rompe, lo recoge y vuelve a intentarlo, una y otra vez.
Cuando el hueso ya está partido en trozos más pequeños, puede tragárselos y dejar que su sistema digestivo, altamente especializado, haga el resto.
Su ácido gástrico es excepcionalmente potente, capaz de disolver un hueso en alrededor de un día.
Su ácido gástrico es excepcionalmente potente, capaz de disolver un hueso en alrededor de un día.
¿Por qué los quebrantahuesos son naranjas?
Una de las primeras cosas que llaman la atención de un quebrantahuesos adulto es su color. La cabeza, el cuello y las partes inferiores pueden ir del crema pálido al naranja óxido intenso, pero las plumas no son naranjas de forma natural. Los quebrantahuesos se bañan deliberadamente en barro y polvo ricos en hierro, que tiñen su plumaje, normalmente claro. Es como si se maquillaran, y de hecho los científicos lo llaman «coloración cosmética».
Por qué lo hacen sigue siendo objeto de debate, pero se cree que el color cumple una función de señalización sexual y de estatus: los adultos están más teñidos que los jóvenes, y las hembras algo más que los machos. Los jóvenes tienen un plumaje mucho más oscuro que va cambiando a medida que maduran, y tardan unos siete años en alcanzar el aspecto adulto.
Un ciclo de vida lento
El quebrantahuesos se reproduce muy despacio. Las parejas suelen permanecer juntas durante muchos años y normalmente sacan adelante un solo pollo cada vez. Por eso la especie es especialmente vulnerable cuando se pierden ejemplares adultos.
Durante el siglo XX, el quebrantahuesos desapareció de gran parte de su área de distribución original en Europa. El Pirineo se convirtió en uno de sus últimos reductos en Europa occidental, y el trabajo de conservación ha sido clave para proteger la población que quedaba e impulsar su recuperación.
Sin embargo, las amenazas no han desaparecido. El envenenamiento, tanto intencionado como secundario, sigue siendo una de las más graves. Fármacos veterinarios como el diclofenaco, las colisiones con tendidos eléctricos y aerogeneradores y el plomo de los restos de munición en las carroñas aumentan la presión, mientras que las molestias humanas en los cortados de nidificación pueden afectar al éxito reproductor.
Hoy, el Pirineo alberga la mayor población de quebrantahuesos de Europa.
Ver buitres de cerca
En el Pirineo hay varios puntos de alimentación suplementaria gestionados dentro de programas de conservación del quebrantahuesos.
Algunos cuentan con hides y puntos de observación que ofrecen muy buenas oportunidades para observar y fotografiar las aves a corta distancia.
Y los quebrantahuesos no suelen ser los únicos visitantes…
Buitres leonados y buitres negros acuden con regularidad a estos comederos, y en primavera y verano también pueden aparecer los alimoches.
Para los fotógrafos, los hides permiten pasar tiempo con las aves sin molestarlas, trabajar las composiciones y seguir su comportamiento de cerca.
Y para quienes simplemente disfrutan observando fauna, los puntos de observación ofrecen algo igual de especial: la oportunidad de ver juntos a los buitres de Europa, a solo unos metros.
Una de las aves más extraordinarias del planeta vive a solo unas horas de casa. Si todavía no has visto un quebrantahuesos, merece la pena que subas al Pirineo a buscarlo.
Y cuando quieras ir más lejos…
¿Te encantaría ver un águila arpía, un gallito de roca o los colibríes de los Andes? ¿Siempre has soñado con visitar una colonia de pingüinos en el subantártico o ver un oso polar sobre el hielo ártico? ¿O prefieres salir a alta mar en busca de esas aves que nunca se acercan a la costa?
Encuentros así solo dependen de saber dónde, cuándo y con quién ir.
Cuéntanos qué te gustaría ver y te ayudamos a planificar ese viaje que llevas tiempo imaginando.
¿Nos vemos en el Festival de MontPhoto?
El MontPhoto Festival cumple este año su 30.º aniversario y tendrá lugar del 2 al 4 de octubre en Lloret de Mar, con charlas, exposiciones, talleres y actividades de fotografía durante todo el fin de semana.
Si vas a ir al festival este fin de semana, hay una charla a la que queremos invitarte:
Alejandra presentará La historia natural como narrativa, una charla sobre la relación entre la historia natural y el relato visual.
Sábado 3 de octubre · 10:00 · Teatro de Lloret de Mar
Alejandra es fotógrafa y química computacional, y su trabajo une ciencia, conservación y arte, la misma combinación que da sentido a todo lo que hacemos en Warbler Tours.
Si vas, nos encantará verte allí.
El equipo de Warbler Tours
Warbler Tours | 2 d’octubre de 2026
El trencalòs:
Molt més que un voltor
Molt més que un voltor
Hola, benvolgut viatger:
Sabies que el trencalòs té una de les dietes més insòlites de tots els ocells? Al voltant del 80% del que menja són ossos, una font d'aliment que molt pocs animals poden aprofitar. Però menjar ossos és només el principi de la història.
Més enllà del que menja, aquest extraordinari voltor té un altre costum sorprenent: es tenyeix les plomes. Els adults es banyen deliberadament en fang i pols rics en ferro, que donen al seu plomatge aquest característic to ataronjat.
La seva història al Pirineu és igual d'interessant; l'espècie va resistir en aquestes muntanyes mentre desapareixia de bona part d'Europa, i avui és al centre d'importants esforços de conservació.
Per això, aquesta setmana dediquem el butlletí a aquesta espècie: com viu, com s'alimenta i com és trobar-se amb un dels ocells més singulars d'Europa.
L’ocell que viu dels ossos
Pocs ocells estan tan especialitzats com el trencalòs.
Mentre que altres voltors s'alimenten sobretot de teixits tous, el trencalòs ha construït la seva dieta al voltant d'una cosa que la majoria d'animals no pot digerir: els ossos.
Pot empassar-se sencers els ossos relativament petits, però els més grans requereixen una solució força més espectacular. I aquí és on la cosa es posa interessant…
No en va es diu trencalòs
Quan un os és massa gran per empassar-se'l, el trencalòs l'agafa amb les urpes, sobrevola un vessant rocós i el deixa caure des de dalt sobre les roques. Si no es trenca, el recull i ho torna a provar, una vegada i una altra.
Quan l'os ja està partit en trossos més petits, se'ls pot empassar i deixar que el seu sistema digestiu, altament especialitzat, faci la resta. El seu àcid gàstric és excepcionalment potent, capaç de dissoldre un os en aproximadament un dia.
Per què els trencalossos són de color taronja?
Una de les primeres coses que criden l'atenció d'un trencalòs adult és el seu color. El cap, el coll i les parts inferiors poden anar del crema pàl·lid al taronja rovellat intens, però les plomes no són taronja de manera natural. Els trencalossos es banyen deliberadament en fang i pols rics en ferro, que tenyeixen el seu plomatge, normalment clar. És com si es maquillessin, i de fet els científics en diuen «coloració cosmètica».
Per què ho fan encara és objecte de debat, però es creu que el color té una funció de senyalització sexual i d'estatus: els adults estan més tenyits que els joves, i les femelles una mica més que els mascles. Els joves tenen un plomatge molt més fosc que va canviant a mesura que maduren, i triguen uns set anys a assolir l'aspecte adult.
Un cicle de vida lent
El trencalòs es reprodueix molt a poc a poc. Les parelles solen romandre juntes durant molts anys i normalment només treuen endavant un poll cada vegada. Per això l'espècie és especialment vulnerable quan es perden exemplars adults.
Durant el segle XX, el trencalòs va desaparèixer de bona part de la seva àrea de distribució original a Europa. El Pirineu es va convertir en un dels seus darrers reductes a l'Europa occidental, i la feina de conservació ha estat clau per protegir la població que quedava i impulsar-ne la recuperació.
Tot i això, les amenaces no han desaparegut. L'enverinament, tant intencionat com secundari, continua sent una de les més greus. Fàrmacs veterinaris com el diclofenac, les col·lisions amb línies elèctriques i aerogeneradors i el plom de les restes de munició a les carronyes augmenten la pressió, mentre que les molèsties humanes als cingles de nidificació poden afectar l'èxit reproductor.
Avui, el Pirineu acull la població de trencalossos més gran d'Europa.
Veure voltors de prop
Al Pirineu hi ha diversos punts d'alimentació suplementària gestionats dins de programes de conservació del trencalòs.
Alguns disposen d'aguaits i punts d'observació que ofereixen molt bones oportunitats per observar i fotografiar els ocells a poca distància.
I els trencalossos no solen ser els únics visitants…
Voltors comuns i voltors negres hi acudeixen regularment, i a la primavera i a l'estiu també hi pot aparèixer l'aufrany.
Per als fotògrafs, els aguaits permeten passar temps amb els ocells sense molestar-los, treballar les composicions i seguir-ne el comportament de prop.
I per a qui simplement gaudeix observant la fauna, els punts d'observació ofereixen una cosa igual d'especial: l'oportunitat de veure junts els voltors d'Europa, a només uns metres.
Un dels ocells més extraordinaris del planeta viu a només unes hores de casa. Si encara no has vist cap trencalòs, val la pena que pugis al Pirineu a buscar-lo.
I quan vulguis anar més lluny…
T'encantaria veure una àguila harpia, un gall de roca o els colibrís dels Andes? Sempre has somiat visitar una colònia de pingüins a la regió subantàrtica o veure un ós polar sobre el gel àrtic? O prefereixes sortir a alta mar a la recerca d'aquells ocells que mai no s'apropen a la costa?
Trobades així només depenen de saber on, quan i amb qui anar-hi.
Explica'ns què t'agradaria veure i t'ajudarem a planificar aquell viatge que fa temps que imagines.
Ens veiem al Festival de MontPhoto?
El MontPhoto Festival celebra enguany el seu 30è aniversari i tindrà lloc del 2 al 4 d'octubre a Lloret de Mar, amb xerrades, exposicions, tallers i activitats de fotografia durant tot el cap de setmana.
Si hi vas aquest cap de setmana, hi ha una xerrada a la qual et volem convidar:
L'Alejandra presentarà La historia natural como narrativa, una xerrada sobre la relació entre la història natural i el relat visual.
Dissabte 3 d'octubre · 10:00 · Teatre de Lloret de Mar
L'Alejandra és fotògrafa i química computacional, i la seva feina uneix ciència, conservació i art, la mateixa combinació que dona sentit a tot el que fem a Warbler Tours.
Si hi vas, ens encantarà veure-t'hi.
L’equip de Warbler Tours
