Warbler Tours | October 30, 2026
Behind the scenes:
A conversation with Rafael Armada
A conversation with Rafael Armada
Warbler Tours | 30 de octubre de 2026
Detrás de cámaras:
Una conversación con Rafael Armada
Una conversación con Rafael Armada
Warbler Tours | 30 d’octubre de 2026
Darrere les càmeres:
Una conversa amb Rafael Armada
Una conversa amb Rafael Armada
Hi dear traveller,
We’re used to sharing photos of animals, places and moments from our trips. But it’s worth remembering that behind every expedition and every trip there are people, stories, many years of learning and many hours of work.
You may know Rafael Armada’s photographs, you may have bumped into him in the field, seen one of his exhibitions or travelled with him on a Warbler trip.
But how well do you know the Rafa behind all that?
This week we talk to him about the trips, the photographs and the experiences behind more than 35 years spent watching and photographing nature.
This week we talk to him about the trips, the photographs and the experiences behind more than 35 years spent watching and photographing nature.
Hola, querido viajero:
Estamos acostumbrados a compartir fotografías de animales, lugares y momentos vividos durante nuestros viajes. Pero no hay que olvidar que detrás de cada viaje hay personas, historias, muchos años de formación y muchas horas de trabajo.
Puede que conozcas las fotografías de Rafael Armada, que hayas coincidido con él en el campo, que hayas visto una de sus exposiciones o que hayas viajado con él en alguna expedición de Warbler.
Pero ¿cuánto conoces al Rafa que hay detrás de todo eso?
Esta semana hablamos con él sobre los viajes, las fotografías y las experiencias que hay detrás de más de 35 años dedicados a observar y fotografiar la naturaleza.
Esta semana hablamos con él sobre los viajes, las fotografías y las experiencias que hay detrás de más de 35 años dedicados a observar y fotografiar la naturaleza.
Hola, benvolgut viatger:
Estem acostumats a compartir fotografies d’animals, llocs i moments viscuts durant els nostres viatges. Però no podem oblidar que darrere de cada expedició i de cada viatge hi ha persones, històries, molts anys de formació i moltes hores de feina.
Potser coneixes les fotografies de Rafael Armada, potser hi has coincidit al camp, has vist alguna de les seves exposicions o has viatjat amb ell en alguna expedició de Warbler.
Però, quant coneixes el Rafa que hi ha darrere de tot això?
Aquesta setmana parlem amb ell dels viatges, de les fotografies i de les experiències que hi ha darrere de més de 35 anys dedicats a observar i fotografiar la natura.
Aquesta setmana parlem amb ell dels viatges, de les fotografies i de les experiències que hi ha darrere de més de 35 anys dedicats a observar i fotografiar la natura.
Q: Introducing yourself is always hard, but let’s make it harder. Take away the binoculars, the camera and the backpack: who are you?
A: Well, I’m a naturalist, the kind of person who gets excited about simple things. I work hard, I enjoy learning and I take what I do very seriously, although thankfully not too seriously. I’m a joker, I love laughing at life and, when the occasion calls for it, at myself. And I’m a dreamer, I like to aim high and do everything within my reach to make those dreams happen.
P: Presentarse siempre es difícil, pero vamos a complicarlo. Si te quitas los prismáticos, la cámara y la mochila, ¿quién eres?
R: Pues soy un naturalista, de los que se emocionan con las cosas sencillas. Trabajo bastante, me gusta aprender y me tomo muy en serio lo que hago, aunque, por suerte, no demasiado. Soy un bromista empedernido, me encanta reírme de la vida y, cuando toca, de mí mismo. Y soy un soñador, me gusta apuntar alto y hago todo lo que está a mi alcance para lograrlo.
P: Presentar-se sempre és difícil, però ho complicarem una mica. Si et treus els prismàtics, la càmera i la motxilla, qui ets?
R: Doncs soc un naturalista, dels que s’emocionen amb les coses senzilles. Treballo força, m’agrada aprendre i em prenc molt seriosament el que faig, tot i que, per sort, no gaire. Soc un bromista empedreït, m’encanta riure’m de la vida i, quan toca, de mi mateix. I soc un somiador, m’agrada apuntar alt i faig tot el que és al meu abast per aconseguir-ho.
Q: How did it all begin? Tell us what got you hooked on birds and how photography came along.
A: It all started with a book when I was 12. I found a copy of Peterson’s Field Guide to the Birds of Britain and Europe in my school library. I spent my days reading the species descriptions, looking at the maps and illustrations, and imagining that one day I would see them all in the wild. From then on, my goal was to see as many birds as I could and enjoy them with my own eyes. The camera came years later.
Photography became a complement to observation. For many years I chased the European bird list and did what is now known as twitching. But for quite some time, my interest has shifted towards documenting species rather than adding them to my personal list.
P: ¿Cómo empezó todo? Cuéntanos qué te enganchó a las aves y cómo llegó la fotografía.
R: Todo empezó con un libro, cuando tenía 12 años. En la biblioteca del colegio encontré una guía de aves, la Peterson (Guía de campo de las aves de España y de Europa), y me pasaba el día leyendo las descripciones de las especies, mirando los mapas y las ilustraciones, e imaginando que algún día las vería todas en persona. Desde entonces mi objetivo fue ver tantas aves como podía y disfrutarlas con los ojos; años más tarde llegó la cámara.
Y la fotografía se convirtió, para mí, en algo complementario a la observación. Durante muchos años perseguí la lista europea y hacía lo que hoy se conoce como twitching, pero desde hace años mi interés está puesto más en documentar las especies y no en sumarlas a mi lista personal.
P: Com va començar tot? Explica’ns què et va enganxar als ocells i com va arribar la fotografia.
R: Tot va començar amb un llibre, quan tenia 12 anys. A la biblioteca de l’escola vaig trobar una guia d’ocells, la Peterson (Guía de campo de las aves de España y de Europa), i em passava el dia llegint les descripcions de les espècies, mirant els mapes i les il·lustracions, i imaginant que algun dia les veuria totes en persona. Des d’aleshores el meu objectiu va ser veure tants ocells com pogués i gaudir-ne amb els ulls; anys més tard va arribar la càmera.
I la fotografia es va convertir, per a mi, en un complement de l’observació. Durant molts anys vaig perseguir la llista europea i feia el que avui es coneix com a twitching, però des de fa anys el meu interès se centra més a documentar les espècies que no pas a sumar-les a la meva llista personal.
Q: Is there a photograph you feel particularly attached to because of the story behind it?
A: Yes, the one of the Antioquia Brushfinch. This bird had been lost to science for more than four decades. Only museum specimens were known, and it was thought to be extinct. It was rediscovered in 2018 by a young man who was just getting into birdwatching, in his own garden in a village north of Medellín, Colombia. It is hard to believe that it had remained hidden for so long, so close to a major city. I had the privilege of being one of the first people to photograph it, and it was very special for me. Today the species is still Critically Endangered, with a population estimated at perhaps 400 individuals, but its rediscovery has helped start protecting the habitat it has left in one of the most deforested parts of the Colombian Andes.
P: ¿Hay alguna fotografía a la que le tengas un cariño especial por la historia que hay detrás?
R: Sí, la del montañerito paisa. Es un ave que estuvo desaparecida para la ciencia durante más de cuatro décadas, solo se conocían pieles de museo y se daba por extinta. La redescubrió en 2018 un chico que empezaba a aficionarse a las aves, en el huerto de su casa, en un pueblo al norte de Medellín, Colombia. Parece mentira que se hubiera escondido tanto tiempo tan cerca de una gran ciudad. Yo tuve el privilegio de ser de las primeras personas en fotografiarla, y fue muy especial para mí. Hoy esta especie sigue en Peligro Crítico, con una población que se estima que podría llegar a tan solo unos 400 individuos, pero su redescubrimiento ha servido para que se empiece a proteger el hábitat que le queda en una de las zonas más deforestadas de los Andes colombianos.
P: Hi ha alguna fotografia que t’estimis especialment per la història que hi ha al darrere?
R: Sí, la del toquí d’Antioquia. És un ocell que va estar desaparegut per a la ciència durant més de quatre dècades, només se’n coneixien pells de museu i es donava per extint. El va redescobrir el 2018 un noi que començava a aficionar-se als ocells, a l’hort de casa seva, en un poble al nord de Medellín, a Colòmbia. Sembla mentida que s’hagués amagat tant de temps tan a prop d’una gran ciutat. Vaig tenir el privilegi de ser una de les primeres persones a fotografiar-lo, i va ser molt especial per a mi. Avui aquesta espècie continua en perill crític, amb una població que s’estima que podria ser de només uns 400 individus, però el seu redescobriment ha servit perquè es comenci a protegir l’hàbitat que li queda en una de les zones més desforestades dels Andes colombians.
Q: In 2024 you published your first book, Portfolio 1: Photographs and stories of extraordinary birds. What did it mean to you to bring so many years of photography together in one book, and what was the hardest part?
A: Looking back was quite a challenge. I had so many photographs from so many years, and the hardest part was deciding which ones to include. In the end, I chose three broad regions, each connected to an important chapter in my life.
I didn’t want a book of photographs with no context, so each image comes with its story: what happened before, what happened afterwards and what you cannot see in the picture. My idea was that anyone opening the book would not only see some very special birds, but also feel they had been there with me, or understand why I went looking for that image. It was an ambitious project that helped me grow, and I learnt a lot throughout the whole process.
P: En 2024 publicaste tu primer libro, Portfolio 1: Fotografías e historias de aves extraordinarias. ¿Qué significó para ti reunir tantos años de fotografía en un libro y qué fue lo más difícil?
R: Fue todo un reto mirar hacia atrás. Tenía muchas fotos de muchos años y lo difícil fue decidir cuáles entraban. Al final elegí tres grandes regiones, siguiendo tres historias importantes de mi vida.
No quería un libro de solo fotografías sin contexto, así que cada imagen va con su historia: lo que pasó antes, lo que pasó después y lo que no se ve. Mi idea era que quien lo abra, además de ver aves muy especiales, sienta que estuvo allí conmigo o entienda por qué fui a buscar esa imagen. Fue un proyecto ambicioso que me hizo crecer y en todo el proceso aprendí muchísimo.
P: El 2024 vas publicar el teu primer llibre, Portfolio 1: Fotografías e historias de aves extraordinarias. Què va significar per a tu reunir tants anys de fotografia en un llibre i què va ser el més difícil?
R: Va ser tot un repte mirar enrere. Tenia moltes fotos de molts anys i el difícil va ser decidir quines hi entraven. Al final vaig triar tres grans regions, seguint tres històries importants de la meva vida.
No volia un llibre només de fotografies sense context, així que cada imatge va acompanyada de la seva història: el que va passar abans, el que va passar després i el que no es veu. La meva idea era que qui l’obri, a més de veure ocells molt especials, senti que hi va ser amb mi o entengui per què vaig anar a buscar aquella imatge. Va ser un projecte ambiciós que em va fer créixer, i durant tot el procés vaig aprendre moltíssim.
Q: Which trip has had the biggest impact on you as a photographer or naturalist?
A: Perhaps the one that has changed me most is the Atlantic Odyssey. I first joined it in 2018, and it was my first journey with the mindset of a professional photographer. Some of the photographs I took there went on to win several highly prestigious international competitions and later helped shape my book, Portfolio 1. I also came away from the experience with some very dear friends.
I joined the expedition again this year and, once more, the wildlife was extraordinary: we saw just about everything! But for obvious reasons, this time it was an experience with many more dimensions. Everyone on board went through some incredibly intense moments. We didn’t just witness nature; we had a little bit of all humanity together on one ship.
P: ¿Qué viaje te ha cambiado más como fotógrafo o como naturalista?
R: Quizás el que más me ha cambiado ha sido el Atlantic Odyssey. La primera vez que lo hice fue en 2018, y fue el primer viaje con mentalidad de fotógrafo profesional. De allí salieron fotografías que me hicieron ganar algunos concursos internacionales muy prestigiosos y que más tarde ayudaron a dar forma a mi libro Portfolio 1, y de esta experiencia también quedaron amigos entrañables.
Este año volví a hacer esta expedición y, de nuevo, en cuanto a naturaleza fue tremenda: ¡vimos de todo! Pero por razones obvias fue una experiencia con muchas más dimensiones y, sin duda, todos los que íbamos a bordo vivimos momentos muy intensos, y no solo vimos naturaleza, sino a toda la humanidad en un mismo barco.
P: Quin viatge t’ha canviat més com a fotògraf o com a naturalista?
R: Potser el que més m’ha canviat ha estat l’Atlantic Odyssey. La primera vegada que el vaig fer va ser el 2018, i va ser el primer viatge amb mentalitat de fotògraf professional. D’allà en van sortir fotografies que em van fer guanyar alguns concursos internacionals molt prestigiosos i que més tard van ajudar a donar forma al meu llibre Portfolio 1, i d’aquella experiència també en van quedar amics entranyables.
Aquest any vaig tornar a fer aquesta expedició i, de nou, pel que fa a natura va ser tremenda: vam veure de tot! Però per raons òbvies va ser una experiència amb moltes més dimensions i, sens dubte, tots els que anàvem a bord vam viure moments molt intensos, no només vam veure natura, sinó tota la humanitat en un mateix vaixell.
Q: Is there somewhere you are particularly keen to return to?
A: Snow Hill, in the Weddell Sea, Antarctica, where we were at the start of this year. Seeing Emperor Penguins had been a lifelong dream, and there we were in a zodiac just a few metres from them, with Snow Petrels circling around us. But I’d go back not just for that, but for everything: the landscape, the place, the light, the peace. The sunrises were pink and we sailed among hundreds of icebergs drifting this way and that, with leopard seals resting on top and whales surfacing between them. We landed on an ice shelf, and Wilson’s Storm Petrels came over curiously to look at the humans they were probably seeing for the first time in their lives. Back on deck a spectacular sunset was waiting for us, and the Snow Petrels kept circling until well into the night. Definitely somewhere worth returning to.
P: ¿Hay algún lugar al que tengas ganas de volver?
R: Snow Hill, en el mar de Weddell, en la Antártida, donde estuvimos a principios de este año. Haber visto a los pingüinos emperador era un sueño de toda la vida, y estábamos en zodiac a escasos metros de ellos, con los petreles níveos dando vueltas a nuestro alrededor. Pero volvería no solo por eso, sino por todo: el paisaje, el lugar, la luz, la paz. Los amaneceres eran rosados y navegamos entre cientos de icebergs que iban de un lado para otro, con focas leopardo descansando encima y ballenas asomando entre ellos. Desembarcamos sobre una plataforma de hielo y los paíños de Wilson se acercaban curiosos a mirar a los humanos que probablemente veían por primera vez en su vida. En cubierta nos esperaba un atardecer espectacular, y los petreles níveos no dejaron de dar vueltas hasta entrada la noche. Un sitio para repetir, sin duda.
P: Hi ha algun lloc on tinguis ganes de tornar?
R: Snow Hill, al mar de Weddell, a l’Antàrtida, on vam estar a principis d’aquest any. Veure els pingüins emperador era un somni de tota la vida, i érem en zòdiac a pocs metres d’ells, amb els petrells de les neus volant en cercles al nostre voltant. Però hi tornaria no només per això, sinó per tot: el paisatge, el lloc, la llum, la pau. Les albades eren rosades i vam navegar entre centenars d’icebergs que anaven amunt i avall, amb foques lleopard descansant-hi a sobre i balenes traient el cap entre ells. Vam desembarcar sobre una plataforma de gel, i els ocells de tempesta oceànics s’acostaven encuriosits a mirar els humans que probablement veien per primera vegada a la vida. A coberta ens esperava una posta de sol espectacular, i els petrells de les neus no van parar de fer voltes fins ben entrada la nit. Un lloc per repetir, sens dubte.
Q: Warbler Tours grew out of an idea about travel and a particular way of experiencing nature. What did you feel was missing from the trips you had taken before?
A: Quality time, basically. On a typical birding trip, you arrive at a site, spend ten minutes there and move on to the next one. But that doesn’t work for bird photography, because sometimes you need to wait for the light to change or for the animal to decide to show up.
I wanted to do things differently: small groups, knowledgeable local guides who really know the area and its birds, and logistics that nobody has to worry about. That way, the only things participants need to focus on are observing, photographing and enjoying themselves.
P: Warbler Tours nació de una idea de viaje y de una forma de entender la naturaleza. ¿Qué echabas en falta en los viajes que hacías antes?
R: Tiempo de calidad, básicamente. En el viaje típico de birding llegas a un sitio, tienes diez minutos y a otra cosa, pero con la fotografía de aves eso no funciona, porque a veces hay que esperar a que la luz cambie o a que el animal decida aparecer.
Así que quería hacerlo de otra manera: grupos pequeños, guías buenos que conozcan muy bien el sitio y las aves, y una logística que no sea problema de nadie, para que lo único de lo que haya que preocuparse sea mirar, fotografiar y disfrutar.
P: Warbler Tours va néixer d’una idea de viatge i d’una manera d’entendre la natura. Què trobaves a faltar en els viatges que feies abans?
R: Temps de qualitat, bàsicament. En el típic viatge de birding arribes a un lloc, tens deu minuts i cap a una altra cosa, però amb la fotografia d’ocells això no funciona, perquè de vegades cal esperar que la llum canviï o que l’animal decideixi aparèixer.
Així que ho volia fer d’una altra manera: grups petits, bons guies que coneguin molt bé el lloc i els ocells, i una logística que no sigui problema de ningú, perquè l’única cosa de què calgui preocupar-se sigui mirar, fotografiar i gaudir.
Q: Warbler trips bring together photographers, birders and naturalists, with different interests and levels of experience. How do you make sure everyone enjoys the same expedition?
A: I try to make sure that each group shares similar interests. Our bird and wildlife photography trips are for people who want to photograph, while our birding trips are for those who want to observe birds.
When a group has mixed interests, for example a couple with different preferences or a family, I recommend trips with a more flexible approach, such as our sea expeditions. Alongside wildlife observation, these offer other activities, including kayaking, walks and talks with naturalists.
Experience level is rarely an issue either. As long as people are curious, everyone can enjoy themselves and learn something. On photography trips, the mentoring is tailored to each participant, while on birding trips the guide provides individual support in the field. That is one of the advantages of travelling in small groups: we can keep each participant’s goals firmly in mind.
P: En los viajes de Warbler coinciden fotógrafos, birders y naturalistas, con intereses y niveles de experiencia distintos. ¿Cómo consigues que todos disfruten de una misma expedición?
R: Intento que cada grupo comparta intereses: los viajes de fotografía de aves o de fauna son para quien viene a fotografiar y los de birding, para quien viene a observar aves. Cuando el grupo es mixto, por ejemplo una pareja con intereses variados o una familia, recomiendo viajes con flexibilidad de enfoque, como las expediciones por mar, donde además de observar hay actividades complementarias: kayak, caminatas, charlas con naturalistas.
El nivel de experiencia tampoco suele ser un problema, porque mientras haya curiosidad todo el mundo disfruta y aprende. Además, en los viajes de fotografía la mentoría es personalizada y en los de birding lo es el acompañamiento del guía. Es la ventaja de los grupos pequeños, porque se pueden tener muy presentes los objetivos de cada participante.
P: En els viatges de Warbler hi coincideixen fotògrafs, birders i naturalistes, amb interessos i nivells d’experiència diferents. Com aconsegueixes que tothom gaudeixi d’una mateixa expedició?
R: Intento que cada grup comparteixi interessos: els viatges de fotografia d’ocells o de fauna són per a qui ve a fotografiar, i els de birding, per a qui ve a observar ocells. Quan el grup és mixt, per exemple una parella amb interessos variats o una família, recomano viatges amb un enfocament flexible, com les expedicions per mar, on a més d’observar hi ha activitats complementàries: caiac, caminades, xerrades amb naturalistes.
El nivell d’experiència tampoc no sol ser un problema, perquè mentre hi hagi curiositat tothom gaudeix i aprèn. A més, en els viatges de fotografia la mentoria és personalitzada, i en els de birding ho és l’acompanyament del guia. És l’avantatge dels grups petits, perquè es poden tenir molt presents els objectius de cada participant.
Q: What do you like people to take home from a trip with you, besides good photographs or a good species list?
A: Above all, I hope they take home good memories. Photographs and species lists are great, but what really stays with you are the things that never make it into a picture: a sunset on deck, the silence inside a hide, your heart racing when the species you travelled all that way to see finally appears, or the first time you hear a bird's call.
And, most importantly, the people. The whole group laughing out loud at some silly joke, the lasting friendships that grow between fellow travellers who may never have met before. That is what makes an experience like this special. You spend entire days with people who share your passion, learn about species almost without realising it, and return home seeing everything with a little more attention.
P: ¿Qué te gusta que alguien se lleve de un viaje contigo, además de buenas fotografías o una buena lista de especies?
R: Me gusta que se lleven buenos recuerdos, sobre todo. Las fotos y la lista de especies están muy bien, pero lo que se queda de verdad es lo que no sale en ninguna imagen, como el atardecer en cubierta, el silencio dentro de un hide, el corazón acelerado cuando por fin aparece esa especie que te motivó a viajar o la primera vez que oyes el canto de un ave.
Y lo más importante son las personas: el grupo riéndose a carcajadas de cualquier tontería, las amistades duraderas que nacen entre compañeros de viaje que antes ni se conocían. Eso es lo que hace especial una experiencia como esta, porque pasas días enteros con gente que comparte tu afición, aprendes sobre las especies casi sin darte cuenta y vuelves a casa mirándolo todo con más atención.
P: Què t’agrada que algú s’emporti d’un viatge amb tu, a més de bones fotografies o una bona llista d’espècies?
R: Sobretot, m’agrada que s’emportin bons records. Les fotos i la llista d’espècies estan molt bé, però el que queda de debò és el que no surt en cap imatge, com la posta de sol a coberta, el silenci dins d’un aguait, el cor accelerat quan per fi apareix aquella espècie que et va motivar a viatjar o la primera vegada que sents el cant d’un ocell.
I el més important són les persones: el grup rient a riallades per qualsevol bestiesa, les amistats duradores que neixen entre companys de viatge que abans ni es coneixien. Això és el que fa especial una experiència com aquesta, perquè passes dies sencers amb gent que comparteix la teva afició, aprens sobre les espècies gairebé sense adonar-te’n i tornes a casa mirant-ho tot amb més atenció.
Q: Which species have you been wanting to photograph for years that still eludes you?
A: It’s difficult to choose just one, but I think I would go for the Spoon-billed Sandpiper.
I saw it once, quite a few years ago in Thailand, and the story is a good one. My daughter Amy, who was only nine at the time, was scanning thousands of Red-necked Stints through the telescope. I had asked her to look for a small bird that was very similar, but with a little spoon at the tip of its bill. She was the one who found them, and there were only two individuals.
I dream of photographing this species in its breeding plumage. For years, I thought I might be able to do that in its breeding grounds on the Chukotka Peninsula in Russia. But given the current situation, the only option is to try at one of its migration sites in Southeast Asia or China, where it turns up from time to time.
It’s still on my list, and I hope to organise a trip to photograph it one day.
P: ¿Qué especie llevas años queriendo fotografiar y todavía se te resiste?
R: Es complicado elegir una, pero creo que me quedaría con el correlimos cuchareta.
Lo vi hace bastantes años en Tailandia, y la historia tiene su gracia, porque mi hija Amy, que entonces tenía apenas 9 años, estaba repasando por el telescopio todos los correlimos cuellirrojos de un grupo de miles. Yo le había dicho que buscara un pajarito muy parecido, pero con una cucharita en la punta del pico. Fue ella quien los encontró, y solo había dos individuos.
Sueño con fotografiarlo en plumaje nupcial y durante años pensé que podría hacerlo en su zona de cría, en la península de Chukotka, en Rusia, pero con la situación actual la única posibilidad es intentarlo en alguno de los lugares de migración, en el sudeste asiático o en China, donde se deja ver de tanto en tanto.
Es una cita pendiente, y algún día espero organizar un viaje para fotografiarlo.
P: Quina espècie fa anys que vols fotografiar i encara se’t resisteix?
R: És complicat triar-ne una, però crec que em quedaria amb el territ becplaner (Calidris pygmaea).
El vaig veure fa bastants anys a Tailàndia, i la història té la seva gràcia, perquè la meva filla Amy, que llavors tenia amb prou feines 9 anys, estava repassant amb el telescopi tots els territs gorja-roigs (Calidris ruficollis) d’un grup de milers. Jo li havia dit que busqués un ocellet molt semblant, però amb una cullereta a la punta del bec. Va ser ella qui els va trobar, i només n’hi havia dos.
Somio fotografiar-lo amb plomatge nupcial i durant anys vaig pensar que podria fer-ho a la seva zona de cria, a la península de Txukotka, a Rússia, però amb la situació actual l’única possibilitat és intentar-ho en algun dels llocs de migració, al sud-est asiàtic o a la Xina, on es deixa veure de tant en tant.
És una cita pendent, i algun dia espero organitzar un viatge per fotografiar-lo.
Q: What do you miss most about home when you’ve been travelling for many days?
A: What I miss most is my family, especially my children. I take many trips with my partner Alejandra, as we are both photographers and birders and work in this field. But when one trip follows another, we sometimes end up spending very long periods away from home.
Then there’s the food. I’m a food lover and I adore Mediterranean cuisine. So, however good the food may be in any corner of the world, there comes a point when I start missing it.
That said, I should point out that I don't always travel far away. I also do a lot of guiding around Barcelona, particularly birding days in the areas surrounding the city, as well as trips around Catalonia, Aragón, Andalusia, Madrid and La Mancha. In those cases, it’s easy to find a spare day to go home during a tour, and I don’t suffer when it comes to food. Even though it’s an intense pace of life, I really enjoy it too.
P: ¿Qué es lo que más echas de menos de casa cuando llevas muchos días de viaje?
R: Lo que más echo de menos es la familia, sobre todo a mis hijos. Muchos de los viajes los hago con mi pareja Alejandra, porque ambos somos fotógrafos y birders y trabajamos en esto, pero al juntar un viaje con otro a veces pasamos temporadas muy largas fuera.
Luego está la comida. Soy un food lover y me encanta la comida mediterránea, así que, por bien que se coma en cualquier rincón del mundo, llega un momento en que la echo en falta.
Eso sí, quiero aclarar que no siempre viajo lejos: también guío mucho por Barcelona, sobre todo jornadas de birding en los alrededores de la ciudad, y hago viajes por Cataluña, Aragón, Andalucía, Madrid o La Mancha. En esos casos es fácil volver a casa algún día suelto durante el tour y no sufro por la comida. Aunque sea un ritmo de vida intenso, también lo disfruto mucho.
P: Què és el que més trobes a faltar de casa quan portes molts dies de viatge?
R: El que més trobo a faltar és la família, sobretot els meus fills. Molts dels viatges els faig amb la meva parella, l’Alejandra, perquè tots dos som fotògrafs i birders i treballem en això, però quan encadenem un viatge amb un altre de vegades passem temporades molt llargues fora.
Després hi ha el menjar. Soc un food lover i m’encanta el menjar mediterrani, així que, per molt bé que es mengi a qualsevol racó del món, arriba un moment que el trobo a faltar.
Això sí, vull aclarir que no sempre viatjo lluny: també guio molt per Barcelona, sobretot jornades de birding als voltants de la ciutat, i faig viatges per Catalunya, l’Aragó, Andalusia, Madrid o la Manxa. En aquests casos és fàcil tornar a casa algun dia solt durant el tour i no pateixo pel menjar. Tot i que és un ritme de vida intens, també el gaudeixo molt.
Discover his work
Rafael Armada is a nature photographer, birder, author and co-founder of Warbler Tours. He designs and leads specialist birding and nature photography expeditions all over the world and has more than 35 years of experience in the field. He runs photography workshops and is a Canon ProMaster ambassador in Spain. He is the author of Portfolio 1: Photographs and stories of extraordinary birds, published by Lynx Nature Books in 2024. His work has received numerous awards and has featured in major international exhibitions.
If you’d like to get to know his work better, you can visit his website: www.rafaelarmada.com
And if you’d like to travel with Rafa, drop us a line. We’ll be delighted to help you design your trip, compare the options and answer any questions.
Descubre su trabajo
Rafael Armada es fotógrafo de naturaleza, birder, autor y cofundador de Warbler Tours. Diseña y guía expediciones especializadas en observación de aves y fotografía de naturaleza por todo el mundo y acumula más de 35 años de experiencia en el campo. Imparte talleres de fotografía y es embajador Canon ProMaster en España. Es autor de Portfolio 1: Fotografías e historias de aves extraordinarias, publicado por Lynx Nature Books en 2024. Su trabajo ha recibido numerosos premios y ha formado parte de importantes exposiciones internacionales.
Si quieres conocer mejor su trabajo, puedes visitar su sitio web: www.rafaelarmada.com
Y si quieres viajar con Rafa, escríbenos. Estaremos encantados de ayudarte a diseñar tu viaje, comparar las opciones y resolver tus dudas.
Descobreix la seva obra
Rafael Armada és fotògraf de natura, birder, autor i cofundador de Warbler Tours. Dissenya i guia expedicions especialitzades en observació d’ocells i fotografia de natura per tot el món i acumula més de 35 anys d’experiència al camp. Imparteix tallers de fotografia i és ambaixador Canon ProMaster a Espanya. És autor de Portfolio 1: Fotografías e historias de aves extraordinarias, publicat per Lynx Nature Books el 2024. La seva obra ha rebut nombrosos premis i ha format part d’importants exposicions internacionals.
Si vols conèixer millor la seva obra, pots visitar el seu lloc web: www.rafaelarmada.com
I si vols viatjar amb el Rafa, escriu-nos. Estarem encantats d’ajudar-te a dissenyar el teu viatge, comparar les opcions i resoldre els teus dubtes.
Remember, we have a new last-minute offers newsletter, so sign up to stay in the loop.
Thank you for reading and for continuing to share this passion for nature with us.
See you next week,
The Warbler Tours Team
The Warbler Tours Team
Recuerda que tenemos un nuevo boletín de ofertas de último minuto, así que suscríbete para estar al tanto.
Gracias por leernos y por seguir compartiendo con nosotros esta pasión por la naturaleza.
Nos vemos la próxima semana,
El equipo de Warbler Tours
El equipo de Warbler Tours
Recorda que tenim un nou butlletí d’ofertes d’última hora, així que subscriu-t’hi per estar al dia.
Gràcies per llegir-nos i per continuar compartint amb nosaltres aquesta passió per la natura.
Ens veiem la setmana que ve,
L’equip de Warbler Tours
L’equip de Warbler Tours
